Laura Bassas Xirgu 16 anys

• serà el segon cop que viatja a Nicaragua
• ex-alumna de la jungfrau
• estudiant de 2n de batxillerat
• vol ser mestra

Aquesta és l'última pàgina del meu diari que vaig anar fent a Nicaragua:

12/ 08/ 04

Ja ha arribat el final del viatge, em sap greu tornar cap a casa, però sé que he aprofitat el temps al màxim i que no només he vist el selvàtic paisatge tropical sinó que m'he barrejat amb la gent d'allà, he conegut les seves tradicions, costums, menjars, la vida que fan...

No m'imaginava que un viatge em pugués fer créixer, suposo que ho has de viure per saber-ho, i és que un cop veus aquells nens que són feliços amb carinyo, no els hi cal gameboys ni res per l'estil, simplement el fet de tenir una família que els estimi ja són feliços, aleshores et venien unes ganes boges d'abraçar-los, jugar amb ells, de veure'ls riure feliçment i per això, m'he adonat del que tinc: una família que està amb mi i sobretot està unida, uns estudis, tot el material que necessito, cinc plats al dia i moltes coses més que no em calen i que en veure aquella gent em feia ràbia a mi mateixa per encapritxar-me de petites coses, fer una muntanya de problemes insignificants o no valorar prou el que tinc, només pel fet de reconèixer-ho ja sóc una mica més gran.

Estic molt agraïda a tothom, perquè m'he pogut adaptar molt bé, gràcies a aquella hospitalitat i carinyo que donen, no només els nicas sinó els badanicas també! He menjat el que he pogut fins i tot sopa de garrobo i ous de tortuga! m'ho he passat molt bé amb el riure enganxós de l'Ester en les situacions més divertides, els hotdogs d'en Joan, els acudits d'en Ferran, les sortides d'en Joaquín...però especialment li dec unes bones gràcies a l'Ester, en Benjamí i la Clara que em van proposar fer el viatge.

Un altre cop enlairada, deixant enrere els professors i amics de Chichigalpa, en el vidre de l'aeroport, alguns amb llàgrimes als ulls, amb l'esperança de tornar-nos a veure i abraçar-nos de nou, movent la mà energèticament esperant que es pugui repetir però amb sentit invers, no d'un gest de despedida sinó d'un de benvinguda! I deixo la "tierra de lagos y volcanes" una terra que sempre estarà present dintre meu. AMICS X SEMPRE

Laura Bassas Xirgu (emocionada x aquest viatge)(14 anys)