foto feta per en Ferran a Nicaragua

Ferran Ibáñez Guevara 20 anys

  • serà el segon cop que viatja a Nicaragua
  • monitor de l'esplai Xirusplai de Badalona
  • ex-alumne de la Jungfrau
  • toca el baix
  • estudia arquitectura tècnica

  

 

 

 

 
Somriu. La innocència que li dóna la seva curta edat l'esperança a poder tornar enrere. Encara té el record borrós d'aquells matins en que anava a classe, un record proper o potser llunyà, ho ignora. Cada nit somia, encara despert, que l'endemà podrà omplir aquella motxilla atrotinada que no sap on va deixar i entrar ben puntual a aquella escola de la qual no recorda cap cara. Quan la mare el lleva però, la seva ganyota adverteix que avui també l'haurà d'acompanyar. No es mostra sorprès, tan sols una mica decebut.
Al migdia, la calor del mercat se li fa insuportable. Porta cinc hores pregonant amb veu de misèria i prefereix no pensar en les que encara li queden. Mecànicament, obre la boca i elogia la vermellor dels imperfectes bocins de síndria.
Ara és una dona qui n'hi compra dos talls. Dos miserables talls que l'acosten una mica més al seu dinar.
La clienta contempla les dents blanques del nen a l'eixamplar el somrís. De la resta se'n desentén. Ignora uns peus gastats per les llambordes i la terra que s'alternen carrer a carrer. De la mateixa manera, també ignora al front, les perles de suor. Quan la dona fa mitja volta, ja s'han convertit en una cortina humida que li regalima cap a les celles. Cada cop que aquestes es neguen, una onada se li precipita cap a les parpelles, s'atura un instant, i després, li inunda els ulls irritant-los sense pietat.
Mig marejat es pren la llibertat de descansar un moment tot amagant-se de la seva mare. És llavors, amb el sol cremant-li la cara humida, que recorda les estones de "recreo" en que després d'una correguda darrere els seus companys, jeia sota el primer arbre que trobava per recuperar l'alè. La impressió d'estar vivint aquell mateix moment li transmet sensacions agradables que tot i el sol esponerós, li posen la pell de gallina: Els crits d'altres nens, la porta d'entrada sempre amb el vigilant i fins i tot, la fesomia d'algun amic perdut.
Si us hi fixeu bé, sota els seus ulls, entre regalims de suor, encara podreu veure una gota més brillant que les altres.

Ferran Ibáñez Guevara (18 anys)